Maiàntem
Nom llatí : Maianthemum bifolium (L.) F.W. Schmidt, 1794
Aquesta espècie pren el seu nom de “Maius” que significa “maig” en llatí, “Anthemon” que significa “flor” en grec, i “bifolius” que significa “amb dues fulles” en llatí.
Nom comú : Maiàntem
No confongueu aquesta espècie en perill d’extinció al nostre territori amb el lliri de maig o muguet. A nivell informatiu, aquestes dues liliàcies que anuncien el mes de maig són espècies tòxiques !
Classificació :
- Angiosperma
- Monocotiledònia
- Asparagals
- Asparagàcies
Protocol de seguiment
Il·lustració del seguiment de Maithemum bifolium : mesura de la llum © Alain Mangeot
La llum incident, capturada i mesurada aquí amb un objectiu fotogràfic d’ull de peix, sembla tenir un paper important en la dinàmica d’aquesta espècie: de fet, l’espècie apareix en un millor estat de conservació als boscos oberts.
Distribució i ecologia
Espècie holàrtica, que és present al nord del tròpic de càncer, és a dir a tot l’hemisferi nord, inclosa Europa, Amèrica del Nord, Àfrica al nord de les muntanyes de l’Atles i Euràsia al nord de l’Himàlaia. Per tant, les poblacions del projecte es troben al límit de distribució sud-oest al Pirineu oriental.
És present des de 1.350 a 2.100 m d’altitud en entorns forestals i representa un indicador de la maduresa d’un bosc. Es troba en boscos acidòfils de pi roig i pi negre, però també en fagedes i boscos mixtos de faigs i avets (Fitxa de seguiment de la xarxa).
Distribució de Maianthemum bifolium a l’àmbit del projecte.
Estat de protecció i vulnerabilitat
| Andorra | Catalunya | França | |
| Estat de protecció | – | Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix I (amenaçat d’extinció) | – |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional | Llista vermella de la flora d’Andorra (2016): CR (en perill crític) | Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): CR (en perill crític) |
Llibre vermell d’espècies amenaçades (1995): volum 1 (espècies prioritàries): VU (vulnerable) Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor) Llista vermella de la flora vascular de Migdia-Pirineus (2013) LC (preocupació menor) Espècies determinants ZNIEFF Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus (zona central del massís) |
En el context de l’escalfament global, les espècies de plantes alpines i subalpines es troben entre les més amenaçades (Bartók & Irimia, 2015). A més, la distribució molt fragmentada del maiàntem pot fer-lo encara més vulnerable.
| Estat de protecció |
| Andorra |
| – |
| Catalunya |
| Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix I (amenaçat d’extinció) |
| França |
| – |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional |
| Andorra |
| Llista vermella de la flora d’Andorra (2016): CR (en perill crític) |
| Catalunya |
| Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): CR (en perill crític) |
| França |
|
Llibre vermell d’espècies amenaçades (1995): volum 1 (espècies prioritàries): VU (vulnerable) Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor) Llista vermella de la flora vascular de Migdia-Pirineus (2013) LC (preocupació menor) Espècies determinants ZNIEFF Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus (zona central del massís) |
Característiques botàniques
Es un geòfit perquè passa la temporada d’hivern sota terra. El rizoma és llarg i prim, molt reptant, que en trencar-se permetla dispersió de nous individus a més d’un metre de distància (Arens et al., 2005).
Espècie perenne, de 8-15 cm d’alçada. Espècie auto incompatible, pol·linitzada per insectes i que es multiplica de manera més eficient per reproducció clonal o vegetativa que no pas per reproducció sexual (Kosinski, 2008).
2 estadis fenològics
Vegetatiu
El rizoma dona lloc a una colònia que comprèn nombroses tiges estèrils d’una sola fulla que es marceixen en el moment de la reproducció (Tison et al. 2014).
La transició de l’estat vegetatiu a l’estat reproductor és molt sensible a les condicions ambientals. Els períodes de desenvolupament vegetatiu exclusiu podrien provocar una pèrdua de diversitat genètica (fitxa de seguiment de la xarxa).
Reproductor 1/3
Estadi reproductor © Clara Pladevall (CENMA-IEA, Andorra)
Quan la tija esdevé fèrtil, produeix dues fulles més que la fulla basal ja seca. Aquestes dues fulles tenen forma de cor i són color verd clar. La tija fa ziga-zagues a la inserció d’aquestes dues fulles (Tison et al. 2014).
Reproductor 2/3
Inflorescència © Flora catalana
La inflorescència és terminal, erecta i en forma d’un petit raïm cilíndric (Tison et al. 2014).
Les flors són hermafrodites: tetràmeres, blanques, amb una creu de perigoni estès i corbat cap avall en florir (Tison et al. 2014). El perigoni és un conjunt de tèpals, sense poder diferenciar pètals de sèpals.
Reproductor 3/3
Baia tacada de porpra © Flora catalana
El fruit és una baia amb taques de color porpra i conté d’1 a 4 llavors. Les llavors tenen una vida útil de 3 anys (Kosinski, 2008).
Calendari de floració
Calendari de seguiment
Referències bibliogràfiques
Tison J-M., Jauzein P. et Michaud H. (2014) Flore de la France méditerranéenne continentale. Transfaire SARL Naturalia publications, Turriers pp 1-2078
Kosinski I. (2008) Long-term variability in seed size and seedling establishment of Maianthemum bifoliu. Plant Ecol., 194:149–156
Arens P., Grashof-Bokdam C.J., van der Sluis T. and Smulders M.J.M. (2005) Clonal diversity and genetic differentiation of Maianthemum bifolium among forest fragments of different age. Plant Ecology, 179:169–180
Bibliografia web per a més informació
Altres il·lustracions de Flora catalana
Visiteu el web
Contribuïdors de la fitxa d’espècie
Estudiants del màster BEE BDD: Emma Michelet i Aldric Morange, supervisats per Valérie Hinoux, Universitat de Perpinyà Via Domitia
