Astragalus penduliflorus
Nom llatí : Astragalus penduliflorus Lam., 1779
El nom llatí del gènere Astragalus ha estat manllevat del grec “astragalos” que significa “vèrtebra” i “os del taló” per referir-se a la forma de la baina d’algunes espècies.
L’epítet “penduliflorus” i el nom vernacle d’aquesta espècie provenen del llarg peduncle de les seves flors grogues.
Classificació :
- Angiosperma
- Eudicotiledònia pentapetalada
- Fabals
- Fabàcies
Protocol de seguiment
Il·lustració del protocol de seguiment d’Astragalus penduliflorus © RNN Eina
Distribució i ecologia
Aquesta espècie és present a Europa, als Alps, als Pirineus, als Carpats i a Suècia (Dziurka et al., 2019). De distribució boreo-alpina, la població pirinenca es troba al límit de la seva àrea de distribució.
Astragalus penduliflorus és una planta que es troba a una altitud entre 1.200 i 2.300 metres als Pirineus.
Planta pròpia d’ambients rocallosos, des de roques, tarteres, canals d’allaus fins entorns pertorbats pedregosos (Fitxa de seguiment de la xarxa).
Mapa de distribució d’Astragalus penduliflorus a l’àmbit del projecte.
Estat de protecció i vulnerabilitat
| Andorra | Catalunya | França | |
| Estat de protecció | Protegit al “Pla rector del parc natural de la vall de Sorteny” de 25/04/2012: CR (en perill crític) | Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix II (vulnerable) | – |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional | Llista vermella de la flora d’Andorra (2016): NE (no avaluat) | Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill) |
Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor) Llista vermella de la flora vascular de Migdia-Pirineus (2013): VU (vulnerable) Espècie determinant ZNIEFF Migdia – Pirineuss (zona Pirineus) |
En el context de l’escalfament global, les espècies de plantes alpines i subalpines es troben entre les més amenaçades (Bartók i Irimia, 2015). A més, la distribució molt fragmentada de l’Astragalus pot fer-lo encara més vulnerable.
| Estat de protecció |
| Andorra |
| Protegit al “Pla rector del parc natural de la vall de Sorteny” de 25/04/2012: CR (en perill crític) |
| Catalunya |
| Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix II (vulnerable) |
| França |
| – |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional |
| Andorra |
| Llista vermella de la flora d’Andorra (2016): NE (no avaluat) |
| Catalunya |
| Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill) |
| França |
|
Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor) Llista vermella de la flora vascular de Migdia-Pirineus (2013): VU (vulnerable) Espècie determinant ZNIEFF Migdia – Pirineuss (zona Pirineus) |
Característiques botàniques
Hemicriptòfit (del grec “hemi” = mitjà i “kryptos” = ocult) en referència als borrons, que romanen arrecerats arran del sòl per rebrotar passat l’hivern. Durant aquesta temporada, quan les condicions són desfavorables, les parts aèries desapareixen, cosa que fa que aquest tipus de planta sigui molt poc visible.
Planta erecta amb pilositat variable de 20-50 cm (Tison et al., 2014) amb arrels gruixudes i llargues (Zhu, 2005).
2 estadis fenològics
Vegetatiu
Detall de fulles © Flora catalana
Fulla composta, imparipinnada, i amb estípules amb més de 8 parells de folíols oblongs o lanceolats. Les estípules són estretes, les inferiors lanceolades (Tison et al., 2014).
Reproductor 1/5
Estadi reproductor © Flora catalana
Inflorescència en raïm de 5 a 12 flors pedunculades, el peduncle supera clarament la mida de la fulla adjacent (Tison et al. 2014).
Reproductor 2/5
Inflorescència amb flors © Flora catalana
Flor zigomorfa de color groc brillant d’1 cm. El calze, format per 5 sèpals fusionats en un tub lleugerament pelut, té una gola obliqua i unes dents molt curtes amb pèls negres (Tison et al., 2014). La corol·la de 5 pètals és com una papallona: l’estendard (pètal dorsal) cobreix les dues ales (pètals laterals) que cobreixen el casc (dos pètals units en posició ventral). L’aparell reproductor masculí o androceu (Tison et al., 2014) és diadelf (format per 9 estams soldats i un de lliure). El sistema reproductor femení o gineceu (Tison et al., 2014) té un ovari unilocular (un compartiment únic no septat).
Reproductor 3/5
Inflorescència amb fruits © Flora catalana
El fruit és una beina de forma semi-ovalada, que presenta pèls negres al començament del seu desenvolupament (Bartók i Irimia, 2015).
Reproductor 4/5
Dehiscència de la beina © Eyne, 2015
Reproductor 5/5
Beina oberta amb les seves llavors a dins © Eyne, 2015
Calendari de floració
Calendari de seguiment
Referències bibliogràfiques
Dziurka K., Skrzypek E. and Dubert F. (2019) Breaking seed dormancy of Astragalus penduliflorus Lam. Acta Soc Bot Pol. 88(1):3617-3622.
Bartók, A., and Irimia, I. (2015) New Location of the Critical Endangered Astragalus Penduliflorus Lam. in Bucegi Nature Park (Bucegi MTS., South-Eastern Carpathians). 10.
Tison J-M., Jauzein P. et Michaud H. (2014) Flore de la France méditerranéenne continentale. Transfaire SARL Naturalia publications, Turriers pp 1-2078.
Podlech, D. (2008) The genus Astragalus L. (Fabaceae) in Europe with exclusion of the former Soviet Union. Feddes Repertorium 119, 5-6: 334.
Zhu X. Y. (2005) Revision of the Astragalus pendulijlorus complex (Leguminosae – Papilionoideae). – Nord. J. Bot. 23: 283-294. Copenhagen. ISSN 01-7-055X
Bibliografia web per a més informació
Altres il·lustracions de Flora catalana
Visiteu la web
Contribuïdors de la fitxa d’espècie
Estudiants del màster BEE BDD: Jessica Boutet, Gaëlle Fromentin i Elisa Labruyère, supervisada per Valérie Hinoux, Universitat de Perpinyà Via Domitia
