Astragalus penduliflorus

Astragalus penduliflorus

Nom llatí : Astragalus penduliflorus Lam., 1779

El nom llatí del gènere Astragalus ha estat manllevat del grec “astragalos” que significa “vèrtebra” i “os del taló” per referir-se a la forma de la baina d’algunes espècies.

L’epítet “penduliflorus” i el nom vernacle d’aquesta espècie provenen del llarg peduncle de les seves flors grogues.

Classificació :

  • Angiosperma
  • Eudicotiledònia pentapetalada
  • Fabals
  • Fabàcies

Protocol de seguiment

Suivi de l'astragale à fleurs pendantes

Il·lustració del protocol de seguiment d’Astragalus penduliflorus © RNN Eina

Distribució i ecologia

Aquesta espècie és present a Europa, als Alps, als Pirineus, als Carpats i a Suècia (Dziurka et al., 2019). De distribució boreo-alpina, la població pirinenca es troba al límit de la seva àrea de distribució.

Astragalus penduliflorus és una planta que es troba a una altitud entre 1.200 i 2.300 metres als Pirineus.

Planta pròpia d’ambients rocallosos, des de roques, tarteres, canals d’allaus fins entorns pertorbats pedregosos (Fitxa de seguiment de la xarxa).

Mapa de distribució d’Astragalus penduliflorus a l’àmbit del projecte.

 

Estat de protecció i vulnerabilitat

Andorra Catalunya França
Estat de protecció Protegit al “Pla rector del parc natural de la vall de Sorteny” de 25/04/2012: CR (en perill crític) Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix II (vulnerable)
Vulnerabilitat / responsabilitat regional Llista vermella de la flora d’Andorra (2016): NE (no avaluat) Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill)

Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor)

Llista vermella de la flora vascular de Migdia-Pirineus (2013): VU (vulnerable)

Espècie determinant ZNIEFF Migdia – Pirineuss (zona Pirineus)

 

En el context de l’escalfament global, les espècies de plantes alpines i subalpines es troben entre les més amenaçades (Bartók i Irimia, 2015). A més, la distribució molt fragmentada de l’Astragalus pot fer-lo encara més vulnerable.

Estat de protecció
Andorra
Protegit al “Pla rector del parc natural de la vall de Sorteny” de 25/04/2012: CR (en perill crític)
Catalunya
Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix II (vulnerable)
França
Vulnerabilitat / responsabilitat regional
Andorra
Llista vermella de la flora d’Andorra (2016): NE (no avaluat)
Catalunya
Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill)
França

Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor)

Llista vermella de la flora vascular de Migdia-Pirineus (2013): VU (vulnerable)

Espècie determinant ZNIEFF Migdia – Pirineuss (zona Pirineus)

 

Característiques botàniques

Hemicriptòfit (del grec “hemi” = mitjà i “kryptos” = ocult) en referència als borrons, que romanen arrecerats arran del sòl per rebrotar passat l’hivern. Durant aquesta temporada, quan les condicions són desfavorables, les parts aèries desapareixen, cosa que fa que aquest tipus de planta sigui molt poc visible.

Planta erecta amb pilositat variable de 20-50 cm (Tison et al., 2014) amb arrels gruixudes i llargues (Zhu, 2005).

2 estadis fenològics

Vegetatiu

Stade végétatif de l'Astragale à fleurs pendantes

Detall de fulles © Flora catalana

Fulla composta, imparipinnada, i amb estípules amb més de 8 parells de folíols oblongs o lanceolats. Les estípules són estretes, les inferiors lanceolades (Tison et al., 2014).

Reproductor 1/5

Stade reproducteur 1 de l'Astragale à fleurs pendantes

Estadi reproductor © Flora catalana

Inflorescència en raïm de 5 a 12 flors pedunculades, el peduncle supera clarament la mida de la fulla adjacent (Tison et al. 2014).

Reproductor 2/5

Stade reproducteur 2 de l'Astragale à fleurs pendantes

Inflorescència amb flors © Flora catalana

Flor zigomorfa de color groc brillant d’1 cm. El calze, format per 5 sèpals fusionats en un tub lleugerament pelut, té una gola obliqua i unes dents molt curtes amb pèls negres (Tison et al., 2014). La corol·la de 5 pètals és com una papallona: l’estendard (pètal dorsal) cobreix les dues ales (pètals laterals) que cobreixen el casc (dos pètals units en posició ventral). L’aparell reproductor masculí o androceu (Tison et al., 2014) és diadelf (format per 9 estams soldats i un de lliure). El sistema reproductor femení o gineceu (Tison et al., 2014) té un ovari unilocular (un compartiment únic no septat).

Reproductor 3/5

Stade reproducteur 3 de l'Astragale à fleurs pendantes

Inflorescència amb fruits © Flora catalana

El fruit és una beina de forma semi-ovalada, que presenta pèls negres al començament del seu desenvolupament (Bartók i Irimia, 2015).

Reproductor 4/5

Stade reproducteur (gousse) de l'Astragale à fleurs pendantes

Dehiscència de la beina © Eyne, 2015

Reproductor 5/5

Stade reproducteur (graines) de l'Astragale à fleurs pendantes

Beina oberta amb les seves llavors a dins © Eyne, 2015

Calendari de floració

Calendari de seguiment

Referències bibliogràfiques

Dziurka K., Skrzypek E. and Dubert F. (2019) Breaking seed dormancy of Astragalus penduliflorus Lam. Acta Soc Bot Pol. 88(1):3617-3622.

Bartók, A., and Irimia, I. (2015) New Location of the Critical Endangered Astragalus Penduliflorus Lam. in Bucegi Nature Park (Bucegi MTS., South-Eastern Carpathians). 10.

Tison J-M., Jauzein P. et Michaud H. (2014) Flore de la France méditerranéenne continentale. Transfaire SARL Naturalia publications, Turriers pp 1-2078.

Podlech, D. (2008) The genus Astragalus L. (Fabaceae) in Europe with exclusion of the former Soviet Union. Feddes Repertorium 119, 5-6: 334.

Zhu X. Y. (2005) Revision of the Astragalus pendulijlorus complex (Leguminosae – Papilionoideae). – Nord. J. Bot. 23: 283-294. Copenhagen. ISSN 01-7-055X

Bibliografia web per a més informació

Altres il·lustracions de Flora catalana
Visiteu la web

Contribuïdors de la fitxa d’espècie

Estudiants del màster BEE BDD: Jessica Boutet, Gaëlle Fromentin i Elisa Labruyère, supervisada per Valérie Hinoux, Universitat de Perpinyà Via Domitia

Logo du Master BEE BDD de l'Université de Perpignan Via Domitia