Julivert d’isard
Nom llatí : Xatartia scabra (Lapeyr.) Meisn. 1838
Aquesta espècie pren el nom de J.-B. PAGES-XATART (1774-1846), farmacèutic i botànic català de Prats de Molló i la Presta
Nom comú : julivert d’isard
La forma de les seves fulles li va valer el nom català de julivert. També és consumit per ungulats salvatges, inclosos els isards (Aymerich i Baracetti, 2001)
Classification :
- Angiosperma
- Eudicotiledònia pentapetalada
- Euasteridea II (Asterideae Campanulideae)
- Apials
- Apiàcies
Protocol de seguiment
Il·lustració del protocol de seguiment de Xatardia scabra al territori de la Reserva Natural Nacional de Mentet (2016)
Distribució i ecologia
Espècie endèmica dels Pirineus.
Present entre 1.800 i 2.800 m d’altitud en tarteres de naturalesa variable (gneis, esquists o pedra calcària), ja sigui mòbil o estabilitzada (HUC, 2010).
Distribució de Xatardia scabra a l’àmbit del projecte
Estat de protecció i vulnerabilitat
| Andorra | Catalunya | França | |
| Estat de protecció | Protegit al “Pla rector del Parc Natural de la Vall de Sorteny” del 25/04/2012: CR (en perill crític) | Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya Annex III: protecció dins dels límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de l’Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser |
Decret de 20 de gener de 1982 consolidat el 8 de juny de 2013 (llista d’espècies de flora protegides a tot el territori) |
| Vulnerabilitat / Responsabilitat regional | Llista vermella de Flora d’Andorra (2016): EN (En Perill) | Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): LC (preocupació menor però estricte endemisme pirinenc oriental) |
Llibre vermell de la flora amenaçada a la França metropolitana (1995) / Volum 1 (espècies prioritàries): R (rar) Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012): VU (Vulnerable) Espècie determinant ZNIEFF Llenguadoc-Rosselló Absent a Midi-Pyrénées |
| Estat de protecció |
| Andorra |
| Protegit al “Pla rector del Parc Natural de la Vall de Sorteny” del 25/04/2012: CR (en perill crític) |
| Catalunya |
| Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya Annex III: protecció dins dels límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de l’Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser |
| França |
| Decret de 20 de gener de 1982 consolidat el 8 de juny de 2013 (llista d’espècies de flora protegides a tot el territori) |
| Vulnerabilitat / Responsabilitat regional |
| Andorra |
| Llista vermella de Flora d’Andorra (2016): EN (En Perill) |
| Catalunya |
| Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): LC (preocupació menor però estricte endemisme pirinenc oriental) |
| França |
|
Llibre vermell de la flora amenaçada a la França metropolitana (1995) / Volum 1 (espècies prioritàries): R (rar) Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012): VU (Vulnerable) Espècie determinant ZNIEFF Llenguadoc-Rosselló Absent a Midi-Pyrénées |
Característiques botàniques
Hemicriptòfit (del grec “hemi” = mig i “kryptos” = ocult) erecte. Els seus borrons romanen arrecerats arran del sòl per rebrotar passat l’hivern.
Espècie monocàrpica, floreix i fa fruits només una vegada a la vida i després de la producció de llavors, mor immediatament. El seu cicle és de 3 a 5 anys i la seva vida mitjana de 3 anys (Baudière et al., 1977).
Planta de tartera o litòfit que s’ha d’adaptar al moviment continu dels materials de la tartera. És un litòfit migratori perquè arrela poc a poc a través d’un sistema radicular robust i esponjós que s’allarga anualment per compensar qualsevol desplaçament del seu suport. El seu sistema radicular s’organitza en dues parts, una zona d’allargament al llarg del talús i una zona d’ancoratge que garanteix la nutrició de l’aigua i els minerals de la planta (Baudière et al. 1977, Boch, 2001, Baudière, 2000, Huc, 2008 ).
Xatardia scabra, un litòfil migratori. A, foto del seu sistema radicular (© RNN Mentet); B, il·lustració esquemàtica (© HUC, 2008)
3 estadis fenològics
Germinatiu
© RNN de Mentet
Plàntula amb dos llargs cotilèdons i una fulla primordial.
Vegetatiu
© RNN de Mentet
Planta sense cotilèdons :
- amb una tija buida i nervada, curta i gruixuda (fins a 2 cm de diàmetre),
- amb una fulla adulta pinnada de color verd veronès i venes aspres al tacte (escabres),
- amb un pecíol dilatat enterrat a la tartera, de color vermell violaci a la part que emergeix a la llum.
Reproductiu
© RNN de Mentet / © Clara Pladevall, CENMA
Tres sèries d’umbel·les compostes s’obren durant un mes a l’agost. Fruit: aqueni de 5 costelles sense compressió, oblong, molt més llarg que ample, i arrodonit als dos extrems, glabre sense pèls.
Calendari de floració
Calendari de seguiment
Referències bibliogràfiques
Huc S. (2010) Eboulis mobiles et marqueurs biogéographiques : le cas de la haute montagne des Pyrénées-Orientales. Thèse de doctorat en géographie, Université de Perpignan Via Domitia.
Huc S. (2008) Mobilité des éboulis supraforestiers des Pyrénées orientales (France) : morphodynamique et marqueurs biologiques. Géomorphologie : relief, processus, environnement, 2 : 99-112
Aymerich et Baracetti (2001) L’impact des Ongulés sauvages sur Xatardia scabra et Gentiana alpina dans la Réserve Naturelle d’Eyne (Pyrénées-Orientales). Le monde des plantes, 473 : 22-28.
Boch (2001) Le Puigmal d’Err et ses endémiques. Bulletin de la société de botanique du Centre-Ouest, Nouvelle série, Tome 32 : 507-522
Baudière, A. (2000) A propos de deux plantes dites d’éboulis. Le Monde des Plantes, 468: 31-32.
Baudière A et Serve L. (1980) Sur la présence de Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn. dans les montagnes d’Andorre, Bulletin de la Société Botanique de France. Lettres Botaniques. 127(1) : 71-79.
Baudière A., Fromard F. et Serve L. (1977) Les Ombellifères orophiles de la chaîne pyrénéenne, Actes du 2ème symposium international sur les Ombellifères, Contributions pluridisciplinaires à la Systématique, Perpignan, 85-103.
Bibliografia web per a més informació
Fragments de science (2018), Herbier de Guy Durrieu présentant un échantillonnage récoltée le 28 août 1952 au pic de la Donya (2200 mètres)
Visiteu la web
Altres il·lustracions de Flora catalana
Visiteu la web
Contribuïdors de la fitxa d’espècie
Valérie Hinoux, Universitat de Perpinyà Via Domitia