Els socis
Floralab, un projecte cooperatiu amb molts socis implicats
La cooperació interprofessional i transfronterera, a través de l’intercanvi i la posada en comú de mètodes i eines de treball, però també d’experiències, permet comprendre millor la dinàmica d’aquestes espècies vegetals i implementar mesures de protecció adaptades a contextos i escales de treball ajustades a les dinàmiques florístiques.
Socis beneficiaris i associat
1. La Federació de Reserves Naturals Catalanes
Líder
La Federació de Reserves Naturals Catalanes (FRNC) és cogestora de 9 reserves naturals nacionals als Pirineus Orientals. Realitza tasques de vigilància científica, gestió i conservació, accions de sensibilització i educació ambiental. A iniciativa d’aquest enfocament multiparticipant, lidera des de l’any 2012 la xarxa transfronterera FLORACAT i des del 2020 el projecte europeu Floralab.
Interès pel projecte Floralab
La Federació de Reserves Catalanes està estudiant determinades espècies de flora de gran interès al seu territori; no obstant això, treballar sense una associació limita l’abast del coneixement i sovint la rellevància de les accions.
De fet, per a moltes espècies, la manca de comparació amb altres poblacions (aquí, plantes) fa que sigui difícil interpretar les dinàmiques demogràfiques i implementar una gestió adequada.
Amb l’arribada del canvi global, les amenaces per a les plantes seleccionades per a Floralab augmenten. Preservar-les requereix accions coherents i col·lectives.
Dirigir aquesta xarxa transfronterera i treballar junts significa, doncs, compartir coneixement, discutir aspectes tècnics, cuinar idees innovadores i crear així una gran sinergia al voltant d’aquest projecte.
Soci de la FRNC
El Consell Departamental dels Pirineus Orientals
El departament dels Pirineus Orientals es beneficia d’un territori de gran riquesa ecològica, la seva política mediambiental té com a objectiu, d’una banda, donar suport a les iniciatives locals a favor de la seva protecció recolzant-se en gestors locals i, d’altra banda, intervenir directament en la gestió d’espais naturals i el coneixement d’espècies i espais emblemàtics.
Així, el Departament manté una col·laboració privilegiada amb la FRNC i confia en gran mesura en el seu saber fer per impulsar la seva estratègia per a la protecció i millora dels espais naturals i de la biodiversitat.
Interès pel projecte Floralab
El projecte Floralab contribueix a la millora del coneixement botànic i al desenvolupament d’hàbits de treball comuns entre científics i experts transfronterers i aquest objectiu és essencial per a la política departamental de biodiversitat. Floralab forma part de les prioritats d’acció que afavoreixen l’adaptació i la transferibilitat de processos complexos.
Les nombroses eines previstes, tant per al públic en general com per als professionals, permetran augmentar el respecte i la consideració de l’excepcional biodiversitat pirinenca.
La transmissió d’aquest coneixement és una qüestió fonamental, el Departament li atorga una gran importància perquè té com a objectiu millorar les opcions estratègiques i operatives.
Més informació sobre el Consell Departamental 66
Més informació sobre la gestió dels espais naturals
2. El Parc Natural Regional dels Pirineus catalans
Soci beneficiari
La Carta del PNRPC, renovada el 2014, prioritza la intervenció del Syndicat Mixte i els seus socis durant els propers 12 anys. Aquest document marc s’organitza en tres vocacions:
- Territori compromès amb la protecció i la gestió sostenible dels seus espais.
- Territori aglutinat per desenvolupar un turisme sostenible.
- Àrea d’intercanvi per desenvolupar la vida local.
La primera vocació s’orienta principalment a la responsabilitat de l’àrea del projecte pel que fa a la gestió dels entorns naturals i, en particular, dels espais aquàtics, forestals i agrícoles. Cada tema també s’inclou al programa d’acció de tots els especialistes: enginyer agrícola, enginyer forestal i expert en flora i aiguamolls.
Més enllà de la nova Carta del Parc, el Sindicat Mixte desenvolupa les seves accions des del 2007 en la preservació dels entorns naturals, en particular amb projectes d’èxit: seguiment florístic de la torbera del Lac Aude com a part de POCTEFA GREEN, contractes Natura 2000 destinats a la preservació d’hàbitats naturals d’interès comunitari, inventari i seguiment d’espècies prioritàries per a una millor consideració en els projectes de desenvolupament.
Interès pel projecte Floralab
El Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans participa en la xarxa d’estructures de gestió del Pirineu Oriental, Catalunya, Andorra, Arieja en una estratègia botànica transfronterera.
El Parc Natural Regional, mitjançant la seva carta, s’ha fixat com a objectiu preservar espècies patrimonials que siguin indicatives d’un bon estat de conservació del medi ambient. Diverses espècies de plantes prioritàries, presents a les zones humides, es beneficien del seguiment com Botrychium matricariifolium, amb investigacions sobre l’ecologia de l’espècie a través de la relació amb la Universitat Via Domitia de Perpinyà, i Gentiana pneumonanthe, que té la particularitat de ser la planta nutrícia d’una població de papallona Maculinea alcon, que també es beneficia d’aquest seguiment.
3. Conservatori d’espais naturals de l’Arieja
Soci beneficiari
ANA-CEN Arieja es dedica des de fa 30 anys a l’estudi dels entorns naturals, la fauna i la flora i les relacions entre l’home i la natura. La seva vocació es divideix en 3 eixos: conèixer, donar a conèixer i protegir la natura a l’Arieja basant-se en el diàleg i en una dinàmica de col·laboració contínua.
És el gestor (acord d’adquisició o gestió) d’aproximadament 2.500 ha de diferents tipus d’ambients des de la plana fins a l’alta muntanya i té l’acrònim CPIE (Centre Permanent d’Iniciatives pel Medi Ambient). Es va incorporar a la xarxa FloraCat durant l’any 2016.
Interès pel projecte Floralab
El projecte Floralab ens permet entendre l’estudi i la conservació de les plantes del patrimoni pirinenc a una escala biogeogràfica consistent per als Pirineus orientals, de manera cooperativa. La seva força és el treball en xarxa i la posada en comú d’idees i recursos per millorar les accions de preservació de la flora de les nostres muntanyes.
4. La Universitat de Perpinyà Via Domitia
Soci beneficiari
El LGDP (Laboratoire Génome et Développement des Plantes) és una unitat de recerca de la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD) associada al CNRS (UMR 5096). S’organitza en 7 equips de recerca complementaris i reuneix 55 membres, inclosos 38 funcionaris fixos (19 CNRS, 18 UPVD i 1 IRD). Estudia l’estructura, l’evolució i la funció dels genomes, així com les causes i les conseqüències de l’estructura genètica de les poblacions naturals.
CEFREM (Centre de Formació i Recerca sobre Entorns Mediterranis) és una unitat de recerca de la Universitat de Perpinyà Via Domitia associada al CNRS (UMR 5110). S’organitza en dos equips d’investigació i reuneix 53 membres, inclosos 41 funcionaris permanents (11 CNRS, 30 UPVD). Participa en el projecte Floralab posant en comú les seves habilitats en el camp del canvi climàtic a través dels seus estudis hidro-climatològics, micropaleontològics i geoquímics.
Aquests laboratoris estan units a la nova Federació de Recerca en Energia i Medi Ambient (FREE, en francès) que té com a objectius promoure una dinàmica de recerca científica interlaboratorial i interdisciplinària al web de la UPVD i racionalitzar el desenvolupament, funcionament i gestió de les seves plataformes de recerca i transferència.
Interès pel projecte Floralab
El LGDP i el CEFREM contribueixen a aquest projecte en els seus respectius camps d’expertesa (anàlisi de l’estructura genètica de les poblacions naturals i anàlisis sòl/clima).
Aquest projecte reforça:
- l’associació de LGDP i CEFREM amb els gestors d’espais naturals
- l’ancoratge territorial dels dos laboratoris als Pirineus Orientals i transfronterers
El LGDP i el CEFREM contribueixen activament a la formació impartida a la Universitat de Perpinyà Via Domitia, des de llicenciatura fins a màster, dins dels seus respectius departaments, de biologia i geologia. Estan adscrits a l’escola de doctorat 305 “Energie Environnement” i formen regularment estudiants a través i mitjançant investigacions des del nivell de màster fins al nivell de doctorat. Els estudiants del màster Biodiversitat, Ecologia i Evolució es beneficiaran de la formació impartida en aquest projecte, així com de la creació d’un mòdul Floralab a la seva nova oferta formativa.
5. Generalitat de Catalunya
Soci beneficiari
La Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, és responsable de la conservació de la flora protegida de Catalunya. Aquesta flora està constituïda pels tàxons (flora vascular, briòfits, líquens, fongs) que tenen algun nivell de protecció legal, ja sigui per normatives internacionals (Directiva Hàbitats, etc.), estatals (Llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial, Catàleg estatal d’espècies amenaçades, etc.) o catalanes (Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, etc.). Actualment, dins del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya hi ha un total de 326 espècies entre les que hi ha les espècies Orchis spitzelii, Chrisosplenium alternifolium, Maianthemum bifolium, Gentiana pneumonanthe, Astragalus penduliflorus, Salix lapponum, Pedicularis comosa subsp. asparagoides, Botrychium matricariifolium i Delphinium montanum, totes elles incloses en el Projecte Floralab, juntament amb d’altres espècies com Xatardia scabra.
Dins de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, el Servei de Fauna i Flora és la unitat encarregada de desenvolupar les polítiques de protecció i conservació de la flora. Per a això, elabora Plans de Recuperació i de Conservació, realitza censos i seguiments d’algunes poblacions, du a terme un programa de vigilància i executa accions de conservació tant in situ com ex situ. Aquest conjunt d’actuacions es realitza amb l’estreta col·laboració dels diferents espais naturals de protecció especial del país, com el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
Interès pel projecte Floralab
Per a la preservació i millora de les poblacions de flora, el Servei de Fauna i Flora protegida disposa de recursos propis o bé col·labora amb altres entitats o projectes, com és el cas del projecte Floralab. Aquest projecte ens permet avançar en la conservació de les espècies abans esmentades i, a més, ens dona l’oportunitat de fer-ho de la mà d’experts d’altres països i d’altres espais naturals.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu, creat l’any 2003, està situat al Pirineu axial català, a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, entre la Vall d’Aran a l’oest i el Principat d’Andorra a l’est. Té una superfície de 79.317,21 ha situades a 15 municipis. És també Zona d’Especial Conservació (ZEC) Alt Pallars (codi ES5130003) i La Torrassa (codi ES5130022) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de l’Alt Pallars (codi ES5130003). Té una gran amplitud altitudinal, amb uns 2.500 m de diferència entre la seva cota més baixa (650 m) i la més alta (Pica d’Estats, 3.143 m). Presenta 6 hàbitats d’interès comunitari prioritaris, entre els quals les úniques formacions de savina turífera de Catalunya i 30 hàbitats d’interès comunitari no prioritaris. Hi estan molt ben representades les molleres i torberes (118 molleres que sumen 275 ha) i també hi estan molt bon representats els boscos de pi negre, pi roig i avet, extensos i ben conservats. Pel que fa a la flora, s’hi ha identificat 1.590 espècies de flora vascular i hi ha 22 espècies de flora amenaçada o molt rara a Catalunya, com Cerinthe glabra, Hippuris vulgaris, Juniperus thurifera, Salix hastata, Matthiola valesiaca o Astragalus penduliflorus. Pel que fa a la fauna hi ha, per exemple, 268 espècies de vertebrats catalogades, 29 d’odonats i s’hi troba un endemisme gairebé exclusiu del parc, la sargantana pallaresa.
El Parc Natural del Cadí-Moixeró, declarat l’any 1983, es troba al Pirineu oriental, a les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell, i el formen dues grans serralades, el Cadí i el Moixeró, que constitueixen una impressionant barrera muntanyosa en el punt d’unió entre el Prepirineu i el Pirineu. És a la vegada Zona d’Especial Conservació (ZEC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) -Prepirineu Central Català (codi ES0000018)- i conté el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, que comprèn la muntanya del Pedraforca i la vall del Gresolet. Te unes 41.000 ha situades a 17 municipis. El Parc acull, a més d’una gran biodiversitat, llocs d’una bellesa i un atractiu especials. És un dels espais protegits catalans amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas). Pel que fa a la flora, dins el Parc hi ha un nombre molt alt d'espècies de flora que són rares o tenen protecció legal. Hi ha 13 espècies catalogades com a amenaçades pel Llibre Vermell de la Flora de Catalunya i unes 20 més que no estan clarament amenaçades però són molt rares. Actualment una espècie de flora té protecció legal a nivell europeu (Dracocephalum austriacum) i 12 a nivell català.
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, declarat l’any 2015, està situat al Pirineu oriental, a la comarca del Ripollès, i té una superfície de més de 14.000 ha repartida entre 7 municipis. És a la vegada Zona d’Especial Conservació (ZEC) i Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA) (codi ES5120002). Comprèn les mostres més orientals d’alta muntanya del Pirineu català, corresponents als conjunts muntanyencs que configuren les capçaleres dels rius Ter i Freser, amb cims que assoleixen gairebé els 3.000 m (Puigmal 2.910 m, Bastiments 2.881 m). Presenta bons exemples del modelat glacial i periglacial pirinenc (circs, congestes, etc.) i és singular perquè conté hàbitats de gran interès (38 hàbitats d’interès comunitari), nombroses espècies de vertebrats i invertebrats rares o amenaçades i una flora d’alta muntanya rica i diversa, amb unes 30 espècies protegides. També cal destacar la seva rellevància espiritual (vall de Núria), les activitats agro-ramaderes i d’aprofitament sostenible dels recursos naturals que hi tenen lloc i el seu intens ús públic (muntanyisme, excursionisme, etc.).
6. Institucio Catalana d’Historia Natural
Soci beneficiari
La ICHN promou el coneixement i la conservació del patrimoni natural en el territori de la cultura catalana. Realitza seguiments, estudis científics, activitats de sensibilització i accions de gestió concertada amb els grups d’interès locals. Des del 2012 participa a la xarxa de monitorització botànica FloraCat.
Interès pel projecte Floralab
La ICHN participa al projecte Floralab com a soci beneficiari en participar tant en la coordinació com en les accions de seguiment, conservació, formació i sensibilització de la població local sobre tàxons amenaçats.
Les principals activitats de l’estructura se centren en la coordinació de projectes, el suport a la Federació de Reserves Naturals Catalanes, en la traducció de documents i la comunicació, així com en la creació de laboratoris a cel obert, el seguiment de 5 tàxons, accions de conservació en consulta amb els grups d’interès locals per a la conservació de 4 tàxons, formació universitària i tècnica i, finalment, sensibilització i implicació de la població local a través del projecte participatiu “pobles botànics dels Pirineus”.
7. Institut d’Estudis Andorrans
Soci beneficiari
El CENMA de l’Institut d’Estudis Andorrans treballa en el seguiment florístic de les plantes en perill d’extinció des del 2004. Ha dissenyat el seguiment de les plantes a les congestes dels Pirineus i ha treballat en la Check-list i la llista vermella de flora d’Andorra, entre d’altres. Ha estat membre actiu de la xarxa FloraCat des de la seva creació.
Interès pel projecte Floralab
Com a entitat investigadora, el CENMA té un gran interès a participar i cooperar amb altres entitats en projectes transversals, fins i tot fora del seu territori. L’estudi d’espècies rares i en perill d’extinció és molt més valuós quan la investigació es duu a terme a escala mundial i amb l’objectiu de millorar la qualitat de la investigació, és molt important que el CENMA tingui un paper actiu a Floralab. D’altra banda, ens complau afavorir la investigació sobre la flora als espais naturals d’Andorra, facilitant la seva participació en aquest projecte.
El CENMA agraeix l’ajut 2019 del Govern d’Andorra de la convocatòria complementària als ajuts europeus Poctefa 2014-2020, Ref. AUEP011-AND/2019
Els cofinançadors
Aquest programa està finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a França pel Fons Nacional de Planificació i Desenvolupament del Territori (FNADT) i per l’autofinançament de tots els socis beneficiaris del projecte.
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)
Més informació
POCTEFA 2014-2020 és l’acrònim del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra. És un programa europeu de cooperació transfronterera creat per promoure el desenvolupament sostenible dels territoris fronterers dels tres països.
POCTEFA 2014-2020 constitueix la cinquena generació de suport financer comunitari destinat a reforçar la integració econòmica i social d’aquesta zona fronterera. Cofinancia projectes de cooperació transfronterera dissenyats i gestionats per actors situats a banda i banda del Pirineu i les zones costaneres que participen al Programa preservant el creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu del territori.
El programa promou el desenvolupament sostenible del territori fronterer. Contribueix a reduir les diferències en el desenvolupament del territori i a unir esforços per aconseguir el desenvolupament sostenible de la regió i la cohesió de les regions que el formen. En resum, el programa, gràcies als fons europeus, contribueix a millorar la qualitat de vida dels habitants de la regió.
Fons Nacional de Gestió i Desenvolupament del Territori (FNADT)
Més informació
El Fons Nacional de de Gestió i Desenvolupament del Territori (FNADT, en francès) proporciona suport estatal, tant en inversió com en funcionament, per a accions que ajudin a implementar les decisions estratègiques de la política d’ordenació del territori.
Les subvencions van ser concedides per l’Agència Nacional per a la Cohesió Territorial, que actua en benefici dels territoris de muntanya perpetuant el seu suport a les polítiques de massissos a través dels comissaris de massís i de les dotacions de suport als contractes de planificació massiva interregional.
Govern d’Andorra
Un programa Interreg-Poctefa
El projecte és cofinançat fins al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L’objectiu de POCTEFA és enfortir la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra. La seva assistència se centra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i ambientals transfrontereres mitjançant estratègies conjuntes que promoguin el desenvolupament sostenible del territori.