Orchis spitzelii
Nom llatí : Orchis spitzelii Sauter ex W.D.J. Koch, 1837
En algunes orquídies hi ha dos tubercles units a la base de la tija. És aquesta característica la que va fer que Linné, pare de la taxonomia botànica, donés el seu nom a la família de les Orquiidàcies. Segons ell, aquests dos tubercles s’assemblaven als testicles (“orchis” significa testicles en grec). Les espècies del gènere Orchis són nombroses en aquesta família.
L’epítet “spitzelii” és un homenatge al botànic i forestal bavarès Anton Von Spitzel (1807-1853) que va descobrir l’espècie a Àustria el 1835.
Classificació :
- Angiosperma
- Monocotiledònia
- Asparagals
- Orquidiàcies
Protocol de seguiment
Seguiment de l’Orchis spitzelii
Distribució i ecologia
Distribució global molt fragmentada des del nord de Suècia fins al sud d’Algèria (Bournerias, Prat et al., 2005). Només hi ha dues poblacions amb pocs individus a l’àmbit del projecte, una als Pirineus orientals (Mont Coronat, RNN Noedes) i l’altra a Catalunya (Massís del Cadí).
Es troba a zones de muntanya calcària d’entre 1.450 i 1.900 m d’altitud al territori del projecte.
Enmig de les formacions de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) al sotabosc de boscos de pi roig (Buscail et al., 2019).
Sembla que els hiverns freds amb molta neu són més favorables al desenvolupament reproductiu. La humitat del sòl també és important durant el desenvolupament vegetatiu (Fitxa de seguiment de la xarxa).
Distribució d’Orchis spitzelii a l’àrea del projecte
Estat de protecció i vulnerabilitat
| Andorra | Catalunya | França | |
| Estat de protecció | Absent | Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix I (amenaçat d’extinció) |
Decret de 20 de gener de 1982 consolidat el 8 de juny de 2013 (llista d’espècies vegetals protegides a tot el territori nacional) |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional | Absent | Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): CR (en perill crític) |
Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor) Absent a la regió de Midi-Pyrénées |
| Estat de protecció |
| Andorra |
| Absent |
| Catalunya |
| Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix I (amenaçat d’extinció) |
| França |
| Decret de 20 de gener de 1982 consolidat el 8 de juny de 2013 (llista d’espècies vegetals protegides a tot el territori nacional) |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional |
| Andorra |
| Absent |
| Catalunya |
| Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): CR (en perill crític) |
| França |
|
Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor) Absent a la regió de Midi-Pyrénées |
Característiques botàniques
Espècie herbàcia, terrestre i perenne com totes les orquídies de la zona del projecte.
És una orquídia que enganya i decep als seus borinots pol·linitzadors. De fet, no produeix nèctar per recompensar-los. Afortunadament, la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) amb la qual conviu premia als seus pol·linitzadors (Fritz, 1990).
A l’etapa reproductiva mesura entre 20 i 45 cm i té un hàbit força estret.
Geòfit amb dos tubercles.
Estadis fenològics
Vegetatiu
© Maria Martin
Roseta d’un número de fulles variable segons l’edat de l’individu: 1-3 fulles per a un juvenil i 3-5 fulles per a un adult. La vida mitjana d’un individu seria de 6 a 7 anys (Protocol de seguiment de la xarxa).
Planta amb roseta de fulles basals verdes (Tison et al. 2014). Són d’ovals a lanceolades i sense taques. S’estenen per erigir-se (Buscail et al., 2019).
Reproductor
© Pere Aymerich
La inflorescència és en espiga de 6-25 flors (Buscail et al., 2019). Una espiga és una inflorescència racemosa on les flors són sèssils (absència d’un peduncle floral).
La flor és zigomorfa (pla de simetria bilateral) i trímera. En les orquidals el label no s’inclou en el periant (conjunt de parts estèrils de la flor d’aspecte petaloide i anomenades tèpals). Totes les seves parts són petaloides, parlem de tèpals.
El label és el tèpal més desenvolupat en posició ventral i que permet reconèixer les espècies d’orquídies. És de tres lòbuls, de convex a fortament plegat i estès per un esperó descendent no nectarífer. El llavi és de color rosat a lila i puntejat mentre que el periant és de color verd oliva, de color marró violaci per fora i puntejat amb porpra per dins (Buscail et al., 2019; Bournerias, Prat et al., 2005) .
El ginostem és columnar (Tison et al., 2014). El ginostem és un òrgan específic de les orquidàcies i que resulta d’una fusió dels sistemes reproductius masculí (androceu) i femení (gineceu).
El fruit és una càpsula.
Calendari de floració
Calendari de seguiment
Referències bibliogràfiques
Buscail R., Dabonneville F., Lewin J-M and Nicole M (2019) A la découverte des Orchidées en Languedoc et Pays Catalan. Collection Parthénocope, Editions Biotope, Mèze, France pp 1-368.
Tison J-M., Jauzein P. et Michaud H. (2014) Flore de la France méditerranéenne continentale. Transfaire SARL Naturalia publications, Turriers pp 1-2078.
Bournérias M., Prat D. et al. collectif de la Société française d’Orchidophilie, (2005) Les Orchidées de France, Belgique et Luxembourg, deuxième édition, Collection Parthénocope, Editions Biotope, Mèze, France pp 1-504.
Fritz A-L. (1990) Deceit pollination of Orchis spitzelii (Orchidaceae) on the Island of Gotland in the Baltic: a suboptimal system. Nordic Journal of Botany, Vol. 9(6) : 577-587.
Bibliografia web per a més informació
Altres il·lustracions a Flore Alpes
Visiteu la web
Contribuïdors de la fitxa d’espècie
Estudiants del màster BEE BDD: Thomas Berti i Arnaud Montoya, supervisats per Valérie Hinoux, Universitat de Perpinyà Via Domitia
