Fetgera daurada

Chrysosplenium alternifolium

Nom llatí : Chrysosplenium alternifolium L. [1753]

Aquesta espècie pren el seu nom del grec “chrysos” que significa “or” al·ludint al seu color daurat.

Nom comú : Fetgera daurada

El seu color daurat prové de la seva característica inflorescència groga que simula una flor gran (Tison et al. 2014).

Classificació :

  • Angiosperma
  • Eudicotiledònia pentapetalada
  • Saxifragals
  • Saxifragàcies

Protocol de seguiment

Illustration du suivi de terrain 2020 de Chrysosplenium alternifolium

Il·lustració del protocol de seguiment de la fetgera daurada al territori de la Reserva Natural Nacional de Pi (2016)

Distribució i ecologia

El límit sud de la seva àrea de distribució és al territori del POCTEFA. Es troba als estatges montans i subalpins, entre els 1.450 i els 2.350 m d’altitud, al Pirineu català però és absent a Andorra. És present a menor altitud a l’Arieja (1.000 m) on la influència atlàntica és més acusada i el clima més humit.

Prefereix hàbitats molt humits o amarats prop dels rius, als marges de les torberes, a les surgències o rierols. Els seus hàbitats es troben generalment en terrenys silícics i en boscos caducifolis.

Distribució de la fetgera daurada a l’àmbit del projecte

Estat de protecció i vulnerabilitat

Andorra Catalunya França
Estat de protecció Absent Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix I (amenaçat d’extinció)
Vulnerabilitat / responsabilitat regional Absent Llibre Vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill)

Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor)

Llista vermella de flora vascular a Migdia-Pirineus (2013) LC (preocupació menor)

Espècies determinants ZNIEFF Migdia-Pirineus (zones Pirineus i massís central)

 

Estat de protecció
Andorra
Absent
Catalunya
Llibre Vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill)
França
Vulnerabilitat / responsabilitat regional
Andorra
Absent
Catalunya
Llibre Vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill)
França

Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor)

Llista vermella de flora vascular a Migdia-Pirineus (2013) LC (preocupació menor)

Espècies determinants ZNIEFF Migdia-Pirineus (zones Pirineus i massís central)

 

Característiques botàniques

Planta herbàcia perenne de 15 cm amb una secció de tija triangular. És pubescent a la base i glabre (sense pèl) a la part superior.

El seu creixement vegetatiu o asexual mitjançant l’expansió dels seus estolons filiformes ajuda a formar colònies aïllades o grups de colònies repartides al llarg dels llits dels rius.

La seva reproducció sexual només seria esporàdica. La seva floració i fructificació té lloc de juny a agost en funció de l’altitud.

Aquesta mena de saxifragàcia és inusual perquè la seva flor és tetràmera i no pentàmera (Ronse Decraene et al., 1998). Només es pot confondre amb el seu cosí, C. oppositifolium, que té fulles oposades i no alternes. Aquestes dues espècies poden conviure. Això afavoreix la formació eventual d’un híbrid, però queda per demostrar l’existència d’aquest, tot i que ja s’ha proposat un nom divertit, C. hypotheticum (Tison et al., 2014).

2 estadis fenològics

Vegetatiu 1/2

Stade végétatif de l'Astragale à fleurs pendantes

© Flora catalana

Hemicriptòfit amb estolons afil·les +/- subterranis i fulles alternes (Foto 1) (Tison i De Foucault, 2014)

Vegetatiu 2/2

Stade végétatif de Chrysosplenium alternifolium

Tija trígona amb 1-3 fulles alternes © Flora catalana

Chrysosplenium alternifolium

© Flora catalana

Fulles basals peciolades amb limbe en forma de ronyó vorejada per crenulacions quadrades (Tison et al. 2014).

Reproductor 1/2

Stade reproducteur de Chrysosplenium alternifolium

© RNN Pi, 2016

Inflorescència en corimbe pla (Tison et al. 2014). Flors discretes, tetràmeres i apètales envoltades d’un involucre de bràctees i bractèoles oposades decussades d’un groc atractiu i remarcable en contrast amb el sòl fosc d’un bosc (Ronse Decraene et al., 1998).

Reproductor 2/2

Stade végétStade reproducteur de Chrysosplenium alternifoliumatif de Chrysosplenium alternifolium

© Flora catalana

Flor perígina amb un ovari semi-ínfer (foto 5). El gineceu consta de 2 carpels amb dos estils lliures i un nectari. L’androceu de 8 estams és obdiplostèmona amb 2 verticils de 4 estams i el verticil extern és alternisèpal (Ronse Decraene et al., 1998).

El fruit és una càpsula unilocular (Tison et al. 2014).

Calendari de floració

Calendari de seguiment

Referències bibliogràfiques

Tison J-M. Et De Foucault B. (2014) Flora gallica, flore de France. Biotope Editions, Mèze, pp 1-1195.

Tison J-M., Jauzein P. et Michaud H. (2014) Flore de la France méditerranéenne continentale. Transfaire SARL Naturalia publications, Turriers pp 1-2078

Ronse Decraene L.P. , Roels P., Smets E.F. and Backlund A. (1998) The floral development and floral anatomy of Chrysosplenium alternifolium, an unusual member of the Saxifragaceae. J. Plant Res. 111: 573-580.

Bibliografia web per a més informació

Contribuïdors de la fitxa d’espècie

Valérie Hinoux, Universitat de Perpinyà Via Domitia