Fetgera daurada
Nom llatí : Chrysosplenium alternifolium L. [1753]
Aquesta espècie pren el seu nom del grec “chrysos” que significa “or” al·ludint al seu color daurat.
Nom comú : Fetgera daurada
El seu color daurat prové de la seva característica inflorescència groga que simula una flor gran (Tison et al. 2014).
Classificació :
- Angiosperma
- Eudicotiledònia pentapetalada
- Saxifragals
- Saxifragàcies
Protocol de seguiment
Il·lustració del protocol de seguiment de la fetgera daurada al territori de la Reserva Natural Nacional de Pi (2016)
Distribució i ecologia
El límit sud de la seva àrea de distribució és al territori del POCTEFA. Es troba als estatges montans i subalpins, entre els 1.450 i els 2.350 m d’altitud, al Pirineu català però és absent a Andorra. És present a menor altitud a l’Arieja (1.000 m) on la influència atlàntica és més acusada i el clima més humit.
Prefereix hàbitats molt humits o amarats prop dels rius, als marges de les torberes, a les surgències o rierols. Els seus hàbitats es troben generalment en terrenys silícics i en boscos caducifolis.
Distribució de la fetgera daurada a l’àmbit del projecte
Estat de protecció i vulnerabilitat
| Andorra | Catalunya | França | |
| Estat de protecció | Absent | Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix I (amenaçat d’extinció) | – |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional | Absent | Llibre Vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill) |
Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor) Llista vermella de flora vascular a Migdia-Pirineus (2013) LC (preocupació menor) Espècies determinants ZNIEFF Migdia-Pirineus (zones Pirineus i massís central) |
| Estat de protecció |
| Andorra |
| Absent |
| Catalunya |
| Llibre Vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill) |
| França |
| – |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional |
| Andorra |
| Absent |
| Catalunya |
| Llibre Vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): EN (en perill) |
| França |
|
Llista vermella de flora vascular a la França metropolitana (2012) LC (preocupació menor) Llista vermella de flora vascular a Migdia-Pirineus (2013) LC (preocupació menor) Espècies determinants ZNIEFF Migdia-Pirineus (zones Pirineus i massís central) |
Característiques botàniques
Planta herbàcia perenne de 15 cm amb una secció de tija triangular. És pubescent a la base i glabre (sense pèl) a la part superior.
El seu creixement vegetatiu o asexual mitjançant l’expansió dels seus estolons filiformes ajuda a formar colònies aïllades o grups de colònies repartides al llarg dels llits dels rius.
La seva reproducció sexual només seria esporàdica. La seva floració i fructificació té lloc de juny a agost en funció de l’altitud.
Aquesta mena de saxifragàcia és inusual perquè la seva flor és tetràmera i no pentàmera (Ronse Decraene et al., 1998). Només es pot confondre amb el seu cosí, C. oppositifolium, que té fulles oposades i no alternes. Aquestes dues espècies poden conviure. Això afavoreix la formació eventual d’un híbrid, però queda per demostrar l’existència d’aquest, tot i que ja s’ha proposat un nom divertit, C. hypotheticum (Tison et al., 2014).
2 estadis fenològics
Vegetatiu 1/2
© Flora catalana
Hemicriptòfit amb estolons afil·les +/- subterranis i fulles alternes (Foto 1) (Tison i De Foucault, 2014)
Vegetatiu 2/2
Tija trígona amb 1-3 fulles alternes © Flora catalana
© Flora catalana
Fulles basals peciolades amb limbe en forma de ronyó vorejada per crenulacions quadrades (Tison et al. 2014).
Reproductor 1/2
© RNN Pi, 2016
Inflorescència en corimbe pla (Tison et al. 2014). Flors discretes, tetràmeres i apètales envoltades d’un involucre de bràctees i bractèoles oposades decussades d’un groc atractiu i remarcable en contrast amb el sòl fosc d’un bosc (Ronse Decraene et al., 1998).
Reproductor 2/2
© Flora catalana
Flor perígina amb un ovari semi-ínfer (foto 5). El gineceu consta de 2 carpels amb dos estils lliures i un nectari. L’androceu de 8 estams és obdiplostèmona amb 2 verticils de 4 estams i el verticil extern és alternisèpal (Ronse Decraene et al., 1998).
El fruit és una càpsula unilocular (Tison et al. 2014).
Calendari de floració
Calendari de seguiment
Referències bibliogràfiques
Tison J-M. Et De Foucault B. (2014) Flora gallica, flore de France. Biotope Editions, Mèze, pp 1-1195.
Tison J-M., Jauzein P. et Michaud H. (2014) Flore de la France méditerranéenne continentale. Transfaire SARL Naturalia publications, Turriers pp 1-2078
Ronse Decraene L.P. , Roels P., Smets E.F. and Backlund A. (1998) The floral development and floral anatomy of Chrysosplenium alternifolium, an unusual member of the Saxifragaceae. J. Plant Res. 111: 573-580.
Bibliografia web per a més informació
Contribuïdors de la fitxa d’espècie
Valérie Hinoux, Universitat de Perpinyà Via Domitia