Esperó muntanyenc
Nom llatí : Delphinium montanum DC.,1815
Aquesta espècie pren el seu nom del llatí “delphis” que significa dofí. Es diu així perquè el sèpal superior de la flor és prolongat per un esperó que s’assembla a la cara o al musell d’un dofí.
Nom comú : Esperó de muntanya o Esperó muntanyenc
L’esperó també evoca el dit posterior d’alguns ocells, d’aquí el nom de peu d’alosa que s’utilitza de vegades a França.
Classificació :
- Angiosperma
- Eudicotiledònia
- Ranunculals
- Ranunculàcies
Protocol de seguiment
Il·lustració del protocol de seguiment i mostreig de les fulles de Delphinium montanum dut a terme el 2020 al RN de la Vall d’Eina (© Joris Bertrand) : dos estudis basats en dades genètiques (Simon et al., 2001; Pujol-Lopéz-Pujol et al., 2007) ja mostraven una diversitat genètica relativament baixa i un grau creixent d’amenaça per a determinades poblacions (herbivoria per isards). Des de llavors, algunes poblacions han mostrat nous signes de declivi, com ara la manca recurrent de floració. S’està realitzant un estudi de genoma per tornar a avaluar els patrons de diversitat genètica i diferenciació de les poblacions a l’escala de la seva àrea de distribució.
Distribució i ecologia
Espècie endèmica dels Pirineus orientals que ara només és observable en una desena de localitats per a un nombre total estimat de 7.800-10.300 exemplars reproductors.
Es troba entre 1.600 i 2.300 m d’altitud des de l’estatge subalpí fins a l’alpí, principalment en tarteres en procés d’estabilització i de vegades en fissures rocoses.
Té preferència pels substrats calcaris, però pot tolerar substrats silicis lleugerament àcids.
Distribució de Delphinium montanum a la zona del projecte
Estat de protecció i vulnerabilitat
| Andorra | Catalunya | França | |
| Estat de protecció | Absent | Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix II (vulnerable) | – |
| Vulnerabilitat / responsabilitat regional | Absent | Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): VU (vulnerable) | Llibre vermell d’espècies amenaçades (1995) Volum 2 (espècies prioritàries): VU (vulnerable) |
| Estat de protecció |
| Andorra |
| Absent |
| Catalunya |
| Decret 172/2008: Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya / Apèndix II (vulnerable) |
| França |
| – |
| Vulnérabilité / Responsabilité régionale |
| Andorra |
| Absent |
| Catalunya |
| Llibre vermell de la flora vascular de Catalunya (2010): VU (vulnerable) |
| França |
| Llibre vermell d’espècies amenaçades (1995) Volum 2 (espècies prioritàries): VU (vulnerable) |
Les pertorbacions del seu hàbitat per allaus o esllavissades no semblen tenir un impacte en la sostenibilitat de les seves poblacions, ja que aquestes proporcionen nous espais disponibles per a la germinació de les seves llavors (Simon et al., 2001).
La mitjana de producció anual de llavors per individu s’estima en 668 (Bosch, 1999). La depredació de plàntules per isards, que varia d’un lloc a l’altre i d’un any a l’altre, de vegades pot reduir la producció total de llavors d’una població (Simon et al, 2001; Aymerich, 2003). Sabent que el nombre d’individus reproductors va ser del 0 al 10% entre 1993 i 1996, aquesta depredació tindria un impacte significatiu (Simon et al., 2001). Aquesta depredació es podria compensar per la longevitat de les llavors si la taxa de germinació de les llavors (5-12%) i la mortalitat de les plantes no fossin altres factors limitants (Bosch, 1999; Aymerich, 2003).
El gènere Delphinium, com el gènere Aconitum, produeix verins tòxics com l’aconitina. A vegades això afecta la supervivència dels isards que en consumeixen les plàntules (Olsen i Manners, 1989). Això genera possibles conflictes de conservació de la planta i de l’animal, ja que els isards també són una espècie en perill d’extinció per a la qual només s’autoritza la caça si no posa en perill les seves poblacions (Simon et al., 2001).
Algunes poblacions de Delphinium montanum en llocs més turístics es veuen greument afectades per trepig (Simon et al., 2001).
Característiques botàniques
Planta perenne amb un rizoma de 20 a 60 cm que podria sobreviure diverses dècades. Arriba a la maduresa reproductiva al voltant dels 4-5 anys.
Hemicriptòfit (del grec “hemi” = mig i “kryptos” = ocult) erecte. Els seus borrons romanen arrecerats arran del sòl per rebrotar passat l’hivern.
2 estadis fenològics
Vegetatiu
Etapa vegetativa juvenil © Maria Martin, RNN Noedes – Detall d’una fulla en etapa vegetativa adulta © Flora catalana
En general, més de 5 fulles caulinars, peciolades amb una fulla de palmatífida a palmatipartida, amb lòbuls estretament triangulars (Tison et al. 2014).
Reproducció 1/5
Estadi reproductiu © Xavier Oliver, Coma d’Orri
Les seves flors de color blau cel són hermafrodites i el seu sistema reproductor masculí (androceu) madura abans que el sistema reproductor femení (gineceu). Es diu que aquesta espècie és protandre i afavoreix la pol·linització entomòfila per borinots, Bombus sp. (Bosch, 1999; Simon et al., 2001).
La flor és zigomorfa perquè presenta un pla de simetria bilateral. El periant de les flors (conjunt de les peces estèrils) està compost per (Jabbour i Renner, 2012; Tison et al., 2014) :
- 5 sèpals petaloides: 2 sèpals anteriors o ventrals, 2 sèpals laterals i un sèpal posterior estès en forma d’esperó.
- 2 pètals nectarífers proveïts cadascun amb un esperó soldat al del sèpal posterior. Els nectaris són negrosos.
Reproducció 2/5
Detall de la flor © Flora catalana
L’androceu consta de nombrosos estams disposats en espiral. El gineceu està format per de 3 a 5 carpels.
Reproducció 3/5
Fol·licles agrupats en 3 a partir de 3 carpels © Flora catalana
El fruit és un fol·licle vellós. Els fol·licles s’agrupen en 3 o 5.
Reproducció 4/5
Llavors © Maria Martin, RNN Noedes
Reproducció 5/5
Detall de la llavor © Flora catalana
Calendari de floració
Calendari de seguiment
Referències bibliogràfiques
Aymerich, P., Oliver, X., Mendez, S., Mangeot, A., Martin, M., Tenas B. (2020) Seguiment de l’endemisme dels Pirineus orientals Delphinium montanum per la xarxa transfronterera FloraCat. Actes del XII Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaica Cantàbrica, 2019: 147-165
Tison J-M., Jauzein P. et Michaud H. (2014) Flore de la France méditerranéenne continentale. Transfaire SARL Naturalia publications, Turriers pp 1-2078
Jabbour F. and Renner S.S. (2012) Spurs in a spur : perianth evolution in the Delphinieae (Ranuculaceae). Int J. Plant Sci. : 173(9) : 1036-1054
López-Pujol J., Orellana M.R., Bosch M., Simon J. and Blanché, C. (2007) Low genetic diversity and allozymic evidence for autopolyploidy in the tetraploid Pyrenean endemic larkspur Delphinium montanum (Ranunculaceae). Botanical Journal Linnean Society, 155(2): 211-222.
Aymerich P. (2003) Efectes de la depredació dels ungulats salvatges en la conservació de plantes rares: dos casos dels Pirineus orientals. Acta Botanica Barcinonensia, 49: 147-164.
Simon J., Bosch M., Molero J. and Blanché C. (2001) Conservation biology of the Pyrenean larkspur (Delphinium montanum): a case of conflict of plant versus animal conservation? Biological Conservation, 98: 305-314.
Bosch M. (1999) Biologia de la reproducció de la tribu Delphinieae a la Mediterrània occidental. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
Bibliografia web per a més informació
Fragments de science (2018), Herbier de Guy Durrieu présentant un échantillonnage récoltée le 28 août 1952 au pic de la Donya (2200 mètres)
Visiteu la web
Altres il·lustracions de Flora catalana
Visiteu la web
Contribuïdors de la fitxa d’espècie
Estudiants del màster BEE BDD: Romain Bano i Marion Xaudiera, supervisats per Valérie Hinoux, Universitat de Perpinyà Via Domitia
